tia totes les animes que trobaue entorn si. E la anima quant uae aço dix al angel e axi matexa: « Ay, mesquina! quem fare, *[f. 115 v] que jans acostam a les portes de la mort! » Respos langel, e dix li: « Daquesta flama qui hix fora daquesta cosa [casa] no ages por, mas dintre sapies quet couendra entrar, hon auras molt majos penes. » E ladonchs lanima uae estar molts turmentados denant la porta daquela cosa [casa], en senblanse de carnises qui tenien destrals e coltels per espesexar e per espauentar les animes qui estauen en aquela flama, qui denant les parts daquela cosa estauen. E cant les animes auien escorxades, gitauen les dins en aquela cosa [casa] ardent, e aqui soferien moltes penes per les glotonias e luxuries que fetes auien. E ladonchs dix la anima a langel, quant uae que aqueste pena era major que les altres que uistes e sofertes *[f. 116 v] auia: « Prech te e clam te merce, quem deliures daquest mal loch e mit me en altres penes. » E langel respos li, e dix li: « Pots escapar per naguna manera que en aquela cosa tu no entres, cor cans rabiosos te uan esperan en aquel loguar. » E ab aytant [tant] desenpara lanima, e cant los diables ueren que langel auia lexade la anima en lur poder, uan la rebre e ab aqueles aparelamens que turmentauen les altres uan la talar tota, e la picaren majus, uet, com quin quer fer janet e morcerol. E con fo talade e espesegade gitaren la en aquela cosa ardent. E quantes penes que aqui pasa no es nul hom qui esmarles poges ne comptar. E sapiats que aquels menbres ab que peccat auia, aquels especialment e aseyalade eren *[f. 116 v] pus fortment turmentats, e majorment en aquels lochs qui son uergonyosos de dir. E con la mesquina de anima fo regeu turmentade e cuyta, segons que merit auie, nos sabe con ne con no, sen
