fo axide e trobase fora del mal loch; enpero la lasa estaue en tenebres entro quel angel li aparech. Con ella lo uiu dix li: « Ay, senyor! ¿hon es aquela medeya e misericordia de Deu que tum prometies, que jo mesquina tans mals turments e pasats? » Respos langel : « Ho, mesquinel tantes ne uan a perdicio per sospita daquexa paraule misericordiosa, que no la entenen axi com es dita! car Deus ha misericordia als penidens faent peniteneia, e per fer misericordia nos lexa de fer justicia, e, segons *[f. 117] ques diu, es uer justicia dona[r] a cascu so que merex, que no fa tort a negu, e segons la sua misericordia perdona molts pecats e moltes colpes, especialment aquels quis conuertexen e fan esmena e satisfacio; e con auegades en lur uida no hac complide la penitencia que manade los es, e deye que eren dignes en alo a complir en aytals com aquests. » Apres la anima demana al angel: « Ay, senyor! aquels qui son justs e an uiscut en bona uida sens peccat ¿per que los amene hom a uoure aquests turments qui son donats als peccadors? » Respos langel: « Per ço que facen laos e gracies a nostro Senyor, e ajen major compliment de alegria con *[f. 117 v] daquests mals son estorts e uen en ten gran gloria repos car com hom ueu la; e atreci los maluats ueen la benenanse dels bons, per co que mariment e tristor los cresque e les penes los doble que Deus per la sua bondat los auia aparelat, e per lur folia lauran perdut; e uul que sapiats quel capela a qui tu uist pasar lo pont ten espertament e ten segura, era molt bo e perfet, de dit e de hobra, e de fe en Deu, a si matex e a son proisme, per que ara li esta aparelat lo complit gardo; e per co uol Deus que pas per aquestes, e que aje alegria major per co com
