Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/128

aço, dix ab gran gran alegria: « Lo nom de Deu sia beneyt, com per la sua gran misericordia ma deliurades de les penes de la mort, e a ma duyta en aquest loch de ten gran repos e ten glorios! Ara ueig e enten que es ueritat paria, so que recompta la sancta escriptura: que uls mortals ne porien ueura, ne bocha conttar, ne horeles hoir ne escoltar, ne hom pensar, la benuyransa que Deus te aparelade als seus amichs e a sos seruidos s[i do]nchs per lur hicnorancia nou poden ho [...] lar. » Enquare dix lanima al angel: « Prech *[f. 123] te, senyor, quem diges de quals animes es aquest. » Re[s]pos langel, e dix li: « Aquestes persones foren molt bones e quis gardaren de mal, mas enpero no foren de tot perfets ne acabats de totes bontats, que algun defaliment hi auia; e per amar daco no poden esser ajustades a la compaya dels sants qui son en gloria; mas estar san aqui, entro uenge lur temps. Aquela font es apelade font de uida, e a qui daquela font boura per tostemps set no aura. »

*XVII. Los reys Contaber y Donat Apres lanima sen ana per lo jardi, e entre aqueles compayes ela uiu alcuns de sos conexens. Entre els el uiu dos reys, los quals ben conexia car fo lur priuat deus |desus ?]. E dix lanima al angel: « ¿E com ses esdeuengut aco que ueyg, que aquests dos reys que aci son feren en lur uida de grans gracias [grans desgracias] e enamichs mortals foren tostemps? » E encara demana lanima *[f. 123 v] de lur uida al angel. E respos li langel e dix li: « Tu no saps com, ne com no, son aci; mas [mas] jo to dire; entin ho be. Sapies que aquests dos, ans que morisen, feren digna e complida penitencia,