Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/130

plau, quem diges quin arbre es aquest ten merauelos, que hanc non uiu nen hoy parlar son par; encare, quines gents son aqueles qui dejus el estan en ten gran seyoria. » Respos langel: « Aquest arbre te senblanse a la sancta Esgleya, e el cap seu, qui es ten bel e tan alt, es comparat a Jhesu Christ, qui es cap de cristianisme, e les rames e les branques son .xij. apostols; encare hi poden eser en repos los sants pares qui son pasats *[f. 125] e la sancta Esgleya, per reger lo poble de Deu, axi com los apostols, els arcabisbes, els rectos, e altres bones persones relegioses qui preicaren e senbraren la paraule de Deu, e per lus bons castigamens e bones doctrines la multiplicaren, per les quals molts e moltes desenpararen la carrera male, e seguiren la bona e an fet seruey molt a Deu; e aquestes conpayes que tu ueus aci son aqueles que tu aydes; e encare [que] ych son aquels qui per els sa conuertien, e lo manament de Deu en [que] lur uida obseruaren, e en aquela perseueraren entro a lur fi, que nos baxaren nes torceren a naguna part per paor ne per amor ne per serueys, ne per naguna tentacio; per que pots uer que tot lur trebal es tornat en repos. »

XXIII. Los àngels. Acabament E dementre que aço damunt dit deya langel a la anima, anaren .j. poch mes auant, e trobaren .j.ª molt noble e richa ciutat, la qual ciutat era pus onrade e mils feta, que gran de*[f. 125 V.] lit era de uoura; la qual ciutat era Jherusalem, e era entorn closa e murade dun mer [mur] molt fort e bel e alt e gran, e fort merauelos; mas era fort gran afay de entrar dins, per co com aqui no podia entrar, si donch fort purgades e ensaminades no eran. Lo mur daquesta