ciutat auia gran sobrepugament de balesa e de riquesa sobre totes les altres ciutats quels uistes auien, per co com tot era hobrat de soles peres precioses, axi com son: marachdes, e safis, e jaspis, e stopacis, e robis, e altres pedres de diuerses maneres e de gran ualor e de gran uirtut; e eren totes segelades e encastades en aur fi e pur, per que aquest loch era de gran uirtut [e] alegria a tots quants ho ueien. E axi langel e lanima anaren auant, tot entorn del mur, e remira sa belesa, que hanc dins no pogeren entrar, ans los couench a pujar sobre lo *[f. 126] mur per esgardament de la ciutat e per uers qui era dins; e quant foren sus lo mur alt, els ueren tantes meraueles que no es uiu al mon que recontar ho poges. E aquel loch era pus delitable e pus complit de tots bens, qui aqui res no falia, com totes abundancies de benenanses eren aqui ajustades, axi com es: uida sens mort, goig sens tot mariment, e repos sens trebal, bastament sens fretura, e altres benenanses sens comte; les quals serien longes de contar, axi que en aquel loch no auia nagun defaliment, sino solament de mal, que aqui no podia entrar ne saber. E la anima romas tota sola, e uiu les ordens dels angels e dels arcangels, e de les uirtuts e de les potesta[ts], e dels princeps e dels trons, e de les dominacions e de xerlibin e de serafin, qui no sesan de loar nostro Senyor, dient: « Santus, Santus, Santus, *[f. 126 v.] dominus Deus sabaot » e altres laos moltes. Adonchs .j. angel daquels de dins garda lasus al mur e uiu lanima, e dix li lo ues del Saltiri, lo qual diu axi: « Audi filia et uide et inclina aurem tuam» co es a dir, escolta e enten, fila de Deu, e obri la tua oreyla, e enten so que hoyras, e oblida lo teu poble, co es, los teus peccats el mon e les benananses, careles e delits, car lo Sanyor rey
