de gloria a cobejade e uolguda la tua belesa e nedesa. E axi nons qual fer grans noues de recontar la gloria e la benenanse qui en aquel loch sant es; e entenem que aqui deu esser mes e en altre loch, com sabude cosa es [e] entesa, que gran goig, e gran alegria, e gran gloria, e gran dignitat deu esser en la compaya dels angel[s], e dels patriarques, e dels profetes, e uaenne la conpaya dels *[f. 127] angels ten bella. E uaeren la fas de les uerjens ten amoroses, qui cantauen tan dolçament los goigs e les saluts de les mares de Deu. E sobre tot aco, uaeren lo sol de justicia, e font de pietat, co es, lo Senyor de gloria, acabament qui es perfeccio de tots bens, e qui esta en sa reyal magestat hom [hon] es uista la sua fas benigne, la qual es alegria e consolacio de tots los sants. Axi, apres daquesta uida freuol e mesquina, nos uejam tots ensemps en la gloria de Paradis. Amen, Deo gracias.
