Aquestes coses e altres que vistes hauia, aquel baro de nostre Senyor, Triccelm, no pas a tot hom que les vullie hoyr, deljie e comtaue, mas aquell[s] tan solament qui, per reguart de turments espaordits, o per esperança dels perdurables goygs adelitats, volien hauer e hohir profit per aquestes paraules de pietat. E en lo vehinat de la cella daquell, habitaue .j. monge qui hauia nom Egili, lo lo qual per bons e per sants feyts eguayllaue lo sobiran grau de preuere; lo qual Egli encare es viu, e en la ylla de Bernia solitari esta, e[n] la sua vida, ab .j.ª sotil foguaça de pa fort estrany e ab aygue frede, mene, e li baste; car aquest Egli a aquest baro Tricelm venie, e hoie de quell, per souen requeste sua, quals e queynes coses eren aquelles que vee com fo exit del cors, per lo recomptament de la qual jo he sabudes e conegudes aquelles coses que aci he escrites. E encare comptaue les sues visions al rey ho al duc de Bretania, fort saui baro; e tan souen e tan estodiosament lescoltaue, que, per prechs daquell Triccelm, en lo demunt dit monestir se vesti dabit de monge e de corona. E com sesdeuenia que venie a aquelles partides, sauiament lo volie hoyr. E apres dequest dia, per cert no vesti vestidura a sa carn, sino de silici; e pa fort poch, e pocha aygue freda, e poques de cols e derbes; car apres de aquest dia noi uee hom sino en la * casa de la secreta cella, mortifican la sua *[f. 53 v] carn ab lespirit. E car lo loch aquell sobre la riba del flum era asitiat, solie en aquesta manera entrar en aquell flum, per amor de castiguar son cors, e moltes veguades en les hondes cabuçar e somorgoyllar, e axi en aquella aygua, tan longuament com sostenir podie, estaue ficat, ab psalms e ab oracions; e ave[ue]guades estaue en laygua tro als
