lo qual son reebudes les animes daquels qui an bones obres estauen e entenien, e axi exien del cors, mas no son de tan gran perfeccio que meresquen tan tost de entrar en lo regne dels cels; los quals, empero, tots en lo dia del juhi, al manament de Jhesu Christ, en los goygs del regne dels cels entraran; car aquells que en tota paraula e obra e pensament acabats son, axi com son los sants patriarchas, e los profetes, e los apostols, e los martis, e los comfessos, e les verges, e los doctors de santa esglesia, tan tost com del cors ixen en los regnes dels cels son reebuts, ço es a saber, en aquella gloria hon multitut de cans e de loants Deu as hoydes. En aquela molt gran e que dir nos porie e derrera alegria, a la qual per mi fust amenat, encare no es digne dentrar, la qual sobrepuya tota laltre bellea, e es tal que nos poria dir, la qual fenir ne falir no pot per temps dels segles. E tu, car mortals deus viure, si los teus feyts pus curosament escodrinyeras, e les custumes he les paraules tues per dretura e per simplea testudieras de guardar, pendras apres la tua mort lo loch de la mansio, entre aquestes companyes tan alegres dels espiri ts beneuyrats que ara veus; car com jo per alcun temps me sia a tu acostat, per ço ho he feyt que tu conegues e sapies que deus fer ne hordonar de tu matex. » E com aço hagues dit a mi, molt li contrestaue *[f. 53] de tornar ab lo cors, car erem adelitat, e no es maraueyla, en aquella suauea e bellea dequell loch, lo qual jo uehie, e encara en les companyes daquells los quals en aquel loch vehie. Mas daço lo meu guiador preguar no gosaue; mas, entre aquestes coses, no se per qual manera, rebeament entre los homens fuy trames altra veguada viure.
