Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/141

vista, fort prima e poca de tot en tot parie; en lo delit de la qual, e del goygs que sobre puyaue totes aquelles coses, com esperas em cuydas que aqui entrassem, lo meu guiador estech e setura.

E, no apres de molt, lo anament tornam atras, [e] per aquella carrera on erem venguts me retorne. E com, axi tornats, vinguessem a aquelles mansions e comuents e compaynes daquells vestits de blanch en aquell camp florit, dix a mi lo guiador: « ¿Saps que son totes aquestes coses que has vistes? » E jo responi li: « No, senyer. » E el dix a mi: « Jo to dire. La ual que la primera que trobets, de flames cremants e de ffrets tan frets espaordible, aquel es lo loch lo qual has hoit foch de purguatori; en lo qual loch son meses, per Deu axaminar e a castiguar, les animes daquels qui alonguen lurs peccats de confessar e de smenar, los quals an feyts, mas en aquell article de mort a la per fi a penetencia venen, e axi dels cors ixen; los quals, empero, car al menys en lo terme de la mort confessio e penitencia hagueren, tots al dia del juhi al regne dels cels vindran; e molts, per cert, per prechs daquels qui uiuen, e per almoynes, e per dejunis, e, mes que mes, per celabracio de misses, es ajudat e acorregut; axi que, anans del dia del juhi son desliurades daqueles penes. E lo pou aquell qui *[f. 52 v] gite flama e es pudent, lo qual apres daço uehist, aquel es la bocha dimfern, en lo qual si negu vna veguada hi caura, nultemps no sira desliurat, mas sira turmentat aqui ab los diables en los segles. E lo loch aquest florit, hon aquesta tan bella juuentut alegrar e florir veus, aquestes en