Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/140

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


longuea ne lamplea no parie que haguessen fi ne terme. E jo comencem a meraueyllar en qual manera o a qual [a aquel] mur nos acosteriem, car en aquell en negun loch porta ne finestra no vehie; mas, com vinguessem al mur, nom se com ne en qual manera, tant tost fom leuats en la sobiranea daquell. E veus que aqui .j. camp auia fort ample e fort alegre, de tanta flayror e bona odor, de mareuayloses coses e flors ple, que tota aquella pudor de la tenebrosa fornal qui mauia esuahit tan tost [e] encalça e sobre, per la meraueyllosa odor de tan gran suauea; e tanta claror hauia en tots aquels lochs, que molt me[s] parie pus clare que neguna resplandor del dia, ne neguns rayts del sol en lo mig dia. E eren, en aquest tan clar camp, couens sens compte, de vestits de blanch; e moltes cadires de compaynes que se legrauen. E com per mig daytals couents e daytals compaynes beneuyrades me menas, comença a penssar que aquest ere lo regne dels cels, del qual moltes veguades hauia hoit prehicar. E respos a mi aquell meu guiador: « La tua cogitacio » ço dix el, « fall, car no es aquest lo regne dels cels, lo qual tu te cuydes. » E com, donchs, anan aguessen passades aquestes compaynes e couents despirits beneuyrats, guarda e viu denant nos molta gloria de gran lum, pus bella que neguna cosa que anans haguessem trobada; en la qual gloria encare, veus molt dolçs daquells qui cantauen, que ha[n]c oreylla *[f. 52] semblans hoir no poch, jo hoi aqui; mas encare refrigeri e recreament de mareuallosa hodor daquel loch de gloria exien, que tota aquella hodor que debans auia sentida en aquell camp delitos e florit, que parie que fos gran, empero en comparacio daquella lum e gloria que en present per mi ere