Apres que lo rey Carles fo mort, que era rey de *Autobiografia. Fransa, yo era stat per lonc temps en son seruici; e puys fuy en lo seruici del rey Johan d Ara*[c.] guo, del qual yo fuy son primier caualler, he ell que era mon senyhor natural; he fuy per gran temps priuat he amat de ell, tant com seruidor pot esser de son senyhor; he agui conyesensa que lo dit senyor me mostraue en gran amor, he asso trobe en ell he lo amaue aytant com seruidor pogues amar son senyhor, en tant que nom fora al mon tant possible que fer pogues que yo no ho fes per ell. E parti me del dit senyhor ab sa licencia del regne de Valencia, e vengui al loc de Millhas, que es de mon patrimoni del vescontat de Perellhos. He enseguis la mort del papa Clement, quint[qui era] del linatge del conte de Guyaynna; en pocs dies apres fo feyta elexio en papa dels cardenals lo cardenal de Luna, que es appellat Benehyt .xiii. He cum yo en algun viatge me so trobat en las parts de Ytalia, en la qual part yo era ab tres galeras armades be, he de fora mar, sendeuenc que foren al seruici del papa Clement he de son collegi; e aghey grans conoyscensas ab sos cardenals, los quals hixiren de Ytalia ab las mies galeras he dos del senescal de Prouensa, que auia non Folcant d Aguolt, vengueu ves mi lo primier ayn de la sisma que tant ha durat; e atura a Roma lo bisbe de Bar, ab lo papa, que se appella Vrba. He auia yo gran coneyscensa ab los cardenals, en special ab aquell de Luna que era stat nouellament elegit, e lo dit papa Benehyt me tramete missatge manant me anas seruir per deues ell. En aissi ho fy, e lo serui ab licencia de mon dit senyhor lo Rey. Endeuenc se que yo staue ab lo papa desusdit que lo Rey mon senyhor mort, e de la mort otra
