Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/164

purgatori, he mon companyho apres. He lo prior *[c.] en continent tanqua la porta he sen torna ab sos clercs a la esglesya.

Transició.Quant yo fuy dedins la fossa, tantost trobe lo cap, e no ha de lonc sino que qualquez doas canas de Monpeller; e al cap de la fossa es vn poch torta a la ma esquerra. He de present que yo fuy al cap, yo assag ab las mans si trobaria trauc ny loc per hont yo pogues anar, mas non trobe. Veritat es que anant auant yo senti lo cap de la fossa fort flaqua, he aparia que si hom se sostengues que sen intreria. He lauores yo me posi a seure lo pus bell que yo pogui, e estigui en aquell stament pus de vna hora que no pensaua que altre cosa hy agues; be es veritat que me pres vna susor he engoysosa gran de cor, ayssi com si la mar me fes mal ho que nauigues. E a cap de pessa casi de anugg me adormi per la gran engoyssa que auia hauda; en apres venc vn tro ayssi gran que totz aquells que eran al monestir, tant los canonges com los altres que eran vengutz am my, lo sentirem ayxi com si fos dels trons de septenbre; he era lo cel clar, que totz aquells defora ageran asso per a grans marauelles. He en aquella hora yo caygui de calque duas canas de alt; empero per la engoyssa que auia hauda que era tot dormillos, yo fuy vn poc enbayt, he per lo gran tro que ayssi era stat terrible que quasi me auia ayssordat. He a cap dun poc yo yemegui, e digui las paraulas que lo prior mauia ensenyhadas, las quals son aquestas: « Criste filii Dei viui, miserere mei peccatori.» He lauores yo vy la fossa huberta, per la qual yo ani longament, he perde mon companyho que noi vigui ny *[d.] sabye que sera feyt.