Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/167

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dat he los prohomes no me aguessan ensenyhat, yo fora exit de mon sen.  Apres aquest brug venc la visio dels diables, orribles dimonis, que per totas las partz de aquella tant deliciosa he plasent sala eran tant espesses que negun nois puguera contar. E yo los vehia en diuersas e leias figures e formes, e ells me saludaren e me regardaren, he digueren me com per vn lagot he retreyt: « Los altres homens del mon que sauis son no venen pas fins que son morts; e per so nos te deuen saber bon grat e redre te pus gran gracies e merces que als altres que no tornan; pus ab gran diligencia tu as molt be seruit, tu venes assi suffrir turment per los peccatz que tu as fets e perpetratz, per los quals tu auras ab nos turmens e dolors grans. Mas per so que nos as ben seruitz, si tu vols creure nostre cossell he ten vols tornar, nos te layssarem enquara viure en lo mon gran temps ab gran gog he plaer; he si no, tu perdras totas las cosas quet puyran aiudar a esser bonas he dossas al cos he a la anima. » He asso ells me van dir per me decebre he per menasses he per mentides; mes Deus me fe metre cor que yo los ho menyspresaue tot, he de totas lur menasses no curaue, ny iames no fore exit per neguna cosa ny per altre, ans me tenguy tot segur he ninguna cosa yo los respongui. E quant los *[c.] dimonis vegueren que yo los menyspresaue de tot, ells me comensaren las dens a cruysir sobres my, he encontinent ells feren vn gran foch al mig de la sala, he liguaren me fort los brasos los peus e les mans, e apres me gitaren al foc. E rossegauan me ab crox de ferr per los brassos, he cridauan he bramauen per fer me maior pahor he per mes me spauentar. Mes Deu, que de esperansa me auia prouehit e fortificat, que nom layssa oblidar lo