les diuerses colors de aquelles tant suaus he aconsolables, he de abbres ple hodorans he delectables, he de fruytes de tota semblansa he de tan gran beltat, he molt gran quantitat he abondansia que me senblaue que per tots temps hom hy poguera ben viure sens morir. He estan de dins hom no hy pot suffrir neguna pena ny enug, car la claretat ve pura del sol de aquell hy re*[d.]luys molt fort tots temps. Mas la gran multitut de las gens que yo hi vi era tan gran que yo no auia vist tan en lo mon; he estauen en semblansa de persones de religio, com estan en los conuens dels religioses, caseu en son ordre, he anauen e venian a tota lur voluntat los huns ab los altres e deportan he prenent plaher he fahent festa ab gran alegrie, lohant e glorificant lo creator. He en ayssi com vna estela es pus clara que laltre, en ayssi eran ells; he eran vestitz de robes dor, he de vert, e los altres de blanc, e los altres de vermell, en tal forma com ells auien en aquest mon a Deu servit. He yo conegui las semblanses de las robes dels ordres, car en ayssi com eran en diuerses colors en lo mon, ayssi eran ells en diuerses claredatz. E asso que sembla tot color dor e las diuerses colors de robes eran colors de diuerses glorias he claretatz; he aqui ne auia que eran coronatz com reys. He molt agui gran plaer en los reguardar he en hoyr los dolsos cans que ells fahian en totes partz e hy auiam tanta de dolssor he tan gran odor que persona humana no ho poria pensar en sentint aquella gloria, car no hy auia sino gog he alegries, car caseu se alegraue de simeteys he dels altres. He totz aquells que me reguardaren, lohauen he benehian Deu, he fahian nouellas alegries per my ayssi com si yo agues a vn caseu de lus frares restaurats de mort. He en aquell loc no ha calt ny fret, ny altra
