gran he merauellosa que yames tala no auia vista: he portauen croses e ciris ardens he grans robas de palmes, que semblauen esser dormen que vengueu homens de grans estatz, hon auia papa he cardenals e archabisbes, monges he capellans e gran cop daltres clercs, ayssi com son ordenarz al seruisi de Deu, tant quant en lo mon so estatz, e moltes daltres; he les gens [que] eran daltra semblansa, cascun segons son estat en que eren en aquesta vida mortal; e ayssi meteys molt bela companyha de dones ab las quals yo fuy recebut ab molt gran honor e ab molt gran *[c.] goyg. E menaren men ab ells de dins la porta, e cantaren molt dolsament vna manera de canso que yo a ma vida no auia hoyda. He quant ageren gran temps cantat, vengueren dos archabisbes, a mon semblan, he me prengueu en lur habitacio e en lur companyha, e me menaren per lo mig daquella intrada deportan he per veure he regardan las merauellas que hy eran. E deuant ells parlaren ad mi, he loaren he benehiren Deu, que ayssi me auia confirmat mon coratge e bona e vertadera fe, per la qual auia vencutz los dimonis he era scapat de tans de turmens. He adones me menaren per tota aquella terra he me mostraren tans de alegrieas, de dolssors he de plases, que yo no ho poria demostrar ny diuisar ny dir, tant era la terra bella, he me semblaue que tot asso fos com lo sol quant a morta lo lum duna part e daltre, cant es en la lanterna per la sua gran claredat, en ayssi hi fo lo sol ab menys poqua claror per la claretat que yo hi auia tant dolsa he molt suau he deliciosa. E aquella terra he aquella encontrada era tan ample, que hom no podia veure lo cap de neguna part, [e era] plena de pratz fort verts he delicades erbes ab molt gran mesura ordenatz, ple de flors almeltats de
