Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/178

lles que son en aquelles penas, sian benehitz de Deu e dauant la sua fas, car asso es la pus gran necessitat que pusca esser, ny auer pietat de aquells que aqui son, car asso es la pus gran caritat que pusca esser. E asso es vna cosa per la qual aquells son turmentatz en purgatori per que sian aleugatz dels turmens e deliuratz, no pas per aquells que hy intraran per la boca de infern. Aras entengua se caseu a fer be he no pas mal e guarde se que non fassa per que noi couengua anar en infern, quar asso es sens retorn e sens fy. E aquell Senyhor que a totas cosas en son poder nos garde de mal totz e totas. Amen.

Lo paradís terrenal (Owein, 686). *[b.] E quant yo foy passat, doni labors he gracies a Deu de las gracies que ell me auia feytes, que ayssi me auia deliurat de tantz fortz cruells perills. He vi dauant my vn gran mur molt alt de merauellosa manera e fort estranya, en lo qual auia vna porta que tota luhia pus quez dor ornada [e] de peras preciosas tota closa; he quant yo fuy prop della, a dos milas ho mes, ella se hubric, he de dins isque ayxi gran odor com si per tot lo mon hom tostes ho rostis specias ho fos ple de altres coses ben odorans. E aquesta hodor sobremontaua totas las altres, tant era suau he dolsa e plasent a mon semblant. He aqui recobri tota ma forsa he ma sanitat, he me sembla que yo no agues suffert nengun mal, sino tot be, sens pena e sens enguyssa, he oblidi totz los mals entirament que dauant auia hautz. Si miri dauant la porta, he vi vna terra molt gran; he era pus clara que la claretat del sol, he yo agui molt gran desig de venir de dins. He abans que yo hy intres, me vingue vna gran porcessio dauant tan