Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/183

vag respondre que a my me semblaue *[c.] color dor he dargent de la fornal hixit. He lauores ells me van dir: « Sapies que so que tu vehes es la porta de paradis, he tot so que daualla del cel a nos deualla, e en ayssi sen va hom en paradis. E cascun iorn tant cum nos em assi nos enuia nostre Senyhor de la magna del cel, he tu sabras quina vianda es.» He a penas agueren asso dit que vna gran claredat daualla del sel, ayssi com vna gran flamma de foc, he sembla me que aquella gran claredat cubria tota aquella terra, e aquella claredat dauala per rags sobre aquells que eran aqui, en ayssi meteys sobre mon cap, e noy este gayre que aquells raytz nos intraren de dins lo cos. He adones me sembla que yo sentis de dins my tant gran dolssor en mon corratge he en mon cor que per lo gran plaher que aguy no sabi si era mort ho viu. He adones me digueren dos archabisbes: « Asso es la vianda de paradis que es apparellada sens fy en aquells que de assi montaran al cel. »
Aqui fora yo volenterament aturat si agues pogut, mes apres aquestes coses que a my foren plenas de dolssor e de goyg me van dir los archabisbes vnas nouelles don yo fuy molt dolent he ya molt mes trist: « Ara as tu vist vna partida de so que tu demanaues ny desiyaues a veure, si es lo turment dels peccados he la gloria dels saluatz. He si ten coue de anar e tornar per lo camy don es vengut, segons so que faras ny estaras al mon; si tu viues pus segons Deu, tu sias segur que tu vendras a nos quant tu trespasseras al mon mortal. He si tu menas mala vida, don Deu ten deffena, tu as be vist quins son los tur*[d.]mens que te serien apparellatz. E ten tornant tu no dopteras res dels turmens que hy as vistz al venir, no te po-