ran nolre ny gosaran apropiar de tu ny fer
nengun mal, ny los turmens non te greuaran
en manera ninguna. » E hoydes les paraules, yo,
vehen que me auia daqui he de lur companya
apertir he tornar me per lo camy he per los turments que auia passats, no me pogui tenir de plorar
he de legremegar quant vi que me calia tornar, e
adones los vag dir, tot en plorant: « Dassi nom
partire pas yo, car yo dupte fort si men torn que
fassa cosa al mon quem layxe deuenir assi. » E
lauores ells me digueren que: « Asso no sera pas a
ta voluntat, mes al plaher daquell que nos a
feytz tu e mes nos. »
La eixida (Owein, 958). He adoncs men torne a la porta en ploran, he ells ab my.
E yo men yssi de foras, mes asso fo vltra
ma voluntat. He ells tanquen la porta apres my e
torne men per la uia que era vengut, entro a la sala,
e quant los dimonis me encontrauen ells se fugian
dauant my ayssi com si me duptassen fortment. E
los turmens nom me pogueren noure ny no me feren nengun mal, tant entro que yo fuy a la sala dun
yo era passat primerament, he vengueren me al encontra los .xii. homens que auian parlat ab mi al
anar, los quals loharen nostre Senyhor molt fort
que en aquell fort e sant coratge me auia confirmat
he tengut. He aqui venc mon companyho que yo no
lo auia vist despuys que yera entrat, lo qual per lo
mal que auia passat era fort debilitat, al qual, per la
gracia de Deu, aiude a yssir. Adoncs ells me digueren: « Tu es quiti de totz los peccatz que as feyts, he
te conue a tornar al alba *[b5] del iorn en ta terra, car si lo prior no te trobaue ho aquells que hy estan
per te venir asserquar a la porta, e car ells dupta-
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/184
Aquesta pàgina ha estat revisada.
