Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/185

rien de ton retorn he sen tornarien arere. » E adoncas nos senyherem, he nos benehiren, he nos altres nos cuytarem lo pus tost que poguerem, e vengueram prou auant que no trobauem cap ny no sabiam hont eram. Per que yo he mon companyho forem fort espauentatz he turbatz, pensant que fossem encloses. He adones nos altres nos posem a preguar Deu deuotament, he que de tans grans perills nos auia gitatz e deliuratz, que nos volgues gitar e deliurar de aquest he que no perissem. En ayssi estant assetiatz e per la oracio e lo treball que auiam passat, ab la enguoyssa que caseu pot pensar nos altres nos condormiam; he estant ayssi adormitz, venc vn tro fort gran, mas non pas tan gran com lo primer, e defeyt nos reuellem, he yo e mon companyho aguerem gran pahor, he trobem nos a la porta per hont nos eram intratz a la primera fossa. E estan aqui duptan nos hont eran aquells que nos auian meses de dins he nos deuian venir serquar del monestir, he forem a la porta, he de present que lagueren vberta, ells nos veheren venir e hixir daqui. E forem resebutz ab molt gog, he de feyt nos meteren a la esglesia, hon ferem nostres oracions he gracies a Deu, segons que ell nos auia amonstrat.

 E partent daqui tornem nos ne per lo camy al *Viatge de retorn. rey Isuel, que molt be nos recullic e ac gran gog. He tengui la festa del iorn de Nadal, hon ell tenia gran cort segons lur manera, la qual a nos de part dessa nos es molt estranyha per *[b.] estat de rey, cum be que aquell agues aysi gran gent. E parti dely e tornem a la terra dels angleses, que tenen en aquella ylla de Irlanda, es lo cap de Anglaterra; [e forem