ab] la contessa de la Marcha en vn castell seu, la qual molt onorablament nos recullic, e nos dona de yuells competenment. E per tot hom [hon] passauem nos fahien gran honor, semblant que nos mostran gran deuocio quant siam deliuratz de aquells tans grans perills. He si yo agues volgut respondre molt fuy enterroguat de dins la ylla que no fuy despuys. Lo conte de la Marcha era anat en Anglaterra; he partim daqui arribem he dauallem las montanyhes, hont nos meterem en mar per passar en Anglaterra. He fuy en aquella ciutat molt notablament recullit per los gentills homens e per los religioses. E daqui en foras passi la mar, he arribem en Gualas deuant vn pont que se appella Oliet he daqui per mas iomades arribem en Anglaterra, hon trobi lo Rey en vna vila appellada lo Quisiel, hont ha fort bella badia de monges negres, hont lo rey pansaue, he ayssi meteys la regina hy era, hont fuy notablament recullit. E daqui, per mas iornades trauersi la ylla de Anglaterra, passant a Londres, arribi al port de Daureont, hon vi lo cap de Galuany, car aqui mori, he ayssimeteys la cota mal tallada car ayssi se appellaue aquel caualler que la portaua. He gardauen asso dins lo castel per bona caualleria dells. E aqui me meti en mar he trauersi a Calys; e aqui per mas iornades fi mon camy per Picardia a la cort del rey de Fransa, lo qual trobi a Paris hon se [me] reculli molt noblament *[c.] per so que yo era son seruidor he cambrer, he fuy de son pare que me noyri; he aqui este be quatre meses per manament del papa, e fuy ambell a les iustes que fe lenperador [de Alemanya, que era aleshores] lo rey de Boemia, e aqui fo lo rey de Nauarra e diuerses dux e grans senyhors. E quant lo rey fo tornat a Paris, yo men
