Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rem, specialment per gran semblança e concordia que han ab los nostres scrits que son en aquest libret.
 Demanda es estada feyta e souen en qual manera ixen les animes dels corsors, ne en qual loch van, ne que troben, ne que aconseguexen, que sostenen, ho queyns turments soferen; les quals coses per tal com a nos no son conegudes son pus greument temedores. ¿E qui es que sagurament puga anar per carr[er]a que no conega ne sapia? Emperò aço tenim per cert: que bona vida mala mort no seguex; e jassie que entro a la mort perseuer lo merit e apres la mort lo guardo sia retut e donat, empero la pena que apres la mort sofer hom purgadura ho denejadora es nomenada, en la qual aquels qui en aquesta vida en algunes colpes an viscuts, enperestes justs e fels son estats, a uida perdurable en parahis son ordonats ho predestinats, aytals per alcun temps son turmentats per amor que be sien purgats e en glòria exelçats. Hon, en tant son les corporals penes ordenades, en quant a les penes son lochs corporals deputats e departits. E es creegut enperestes, que molts greus turments son, als quals la colpa mayor enclina los peccadors ésser en lochs josans ho bays; en grans goygs als quals mayor merit exalça el sobiran loch del cel; el mig daquests dos lochs enperestirs bons e mals miyançers son: la qual cosa ab aquestes coses que aci escriurem sauenen e sacorden. E que imfen sia dejos terra, ho al mig de la terra, en loch de carcra e preso descuradats e de tenebres, e que per molts aço es cregut, per ço que aci compterem es com *[f. 14] firmat e acordat. E que parahis terrenal enuers horient en terre sie, hon les animes dels fels com son desliurades de les penes de purgatori per alcun