Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


temps ab gran alegria se reposen, axi matex sacorda ab la nostra narracio.
  Diu empero Sent Agosti, que les animes dels fels deffuncts après de la mort entro al dia del juhi, que es final resurrecció e derrera, lexats lurs corsors reposense ho sofiren pene segons que cascuna es digne de repòs ho de pene. Ço enperestis que Sent Agusti e Sent Gregori dien que los esperits que no son corporals poden ésser turmentats de corporal pene de foch, ab aquesta nostra scriptura sacorde. Empero en les penes de porgatori, certa cosa es que alguns son mes turmentats e altres menys, e queyn departiment de penes sie entre ells, axi com saber nos pot, nos fa departir. Empero per quels los quals Deus ha priuelegats que Deus volent les animes de lurs corses exiren e pus en aquels corses mateys tornaren, molts senyals semblants a senyals corporals, a demostracio e conexença a auer de les coses esperituals son estats demostrats; les quals coses si no fossen a les animes departides de lurs corses demostrades, com fossen a lurs corses retornades, jasfos que corporals corses sabessen, estirs nois foren demostrades. Perquè, en aquesta nostra següent ystoria, tot ço ques seguex vist he hoit fo per corporal e mortal home, qui les coses esperituals ve en forma e en semblança de coses corporals. E si demenats qui es aquell qui aquestes coses a mi aja començades, ne en quenya guisa les coses qui posse el aye conegudes, a la fi del libret serà manifestat. Les quals coses, si ben membren, axi comença.

La vida de Sant Patrici. Sent Patrici, no esters lo primer Patrici, com per Hibernia la paraula de Deu prehicas, e feehes molts mareuelosos miracles, estudias e pensas com los