Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

bestials homens daquella terra, per crueltat de turmens e de penes infernals espaordís, e de mal depertis, *[f. 14 v] e ha virtuts nodris, e a Deu acostas, e per promissio dels goygs de parahis en tot be comferma[t]s. Aquells emperò, ço diu aquell a qui aquestes coses hoy contar, bestials verament son, e jo matex mo he trobat: e com jo fos en aquella terra, vench a mi .j. hom enans de la festa de Paschua, ab lo cap canut e en adat veylla, e dix me que hanc no hauia reebut lo sagrament dels cors ne de la sanch de Jhesu Christ, e que en aquell dia de Pascha de tan gran sagrament volie ésser parçoner. E com vees mi monge e preuera, comfessas a mi e dix me en qual manera a tan gran sagrament porie venir segur. E com jo lo lenguatge daquela terra no en tenes, ajustey e acompayei j. hom que espones e euterpetres a mi la sua comfessio, e an aquesta guisa jo reebi la confessió. E com ja fees fi a la sua comfessio, jo fiu li dir al hom qui esponia les paraules si anch nul temps auia mort negun hom: e el respos me que per cert no sabie si mes de .v. homens auia morts; e, quax menysprehan, dix que assats ere sens colpa en ço que tants pochs na auia morts: na auia molts nafrats dels quals nos sabie si ni auia morts negu ho no. Cuydaues el enperestis que homey no fos peccat mortal ne que dampnas negu a imfern. Al qual, com jo digues que homey ere greu peccat, e que aneço lo seu creeador molt ma- lament auia agreuyat e aontat, respos que tot ço que jo li manaria en penitencia a fer, per absolta de sos peccats tenir molt de bon grat ho rebrie, e per obre ho complirie. Entro aci auem dit de la bestiehtat dels homens.
 *[f. 15]Com, donchs, Sent Patrici, la gent ab crueltat de turmens e de penes dimfern e ab amor dels goygs