Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/230

tot dema tinch de ser tomat. Y asso es la tristor que yo tinch, y los treballs, los quals me tenen desatinat y fora de mi, que quant y penso no se quem fassa. Veurem que so executat y afrontat per quantitat ja pagada molt temps hal Posauvos la ma al pit, y mirau que dirá cada qual que lo senblant li succeis. Y axis, yo vos he dit los meus treballs, vejau vos ara que concell me donareu en aquesta necessitat en que estich posat. »
 Y mentres tenian aquesta practica [o] conversasio, dit Portes anava á peu, y lo Jove, que anava á caball, li deya: « Pujau á caball en la altra cabalcadura, y » no[s] os cansareu. » Y, anant axis, entraren en un cami fondo y estret, y lo animal que anava solté li anaba casi sempre entre peus y tenie jochs, casi convidantlo á que pujas á caball, en tant que lo dit Pere Portes estava un tant admirat. Lo Jove li digue alesores que lo avia molt ven entes, y que no estas mes enujat, que ell lo trauria de dits tre*[p. 451]balls, y que no y duptas; y li digue: « Pues vos, Portes, me haveu contat vostres treballs, jo vos he promes traureus de aquells, vull jo saber quem digau si sabeu lo nom del notari que prengue dita escancellacio de dit acte. » Dit Pere Portes digue que se anomenava Gelmar Bonsoms, lo qual era notari propietari de las escripturas ó escrivanias de las vilas de Tordera y Hostalrich. Dit Jove li digue que y anas, y li digues que li tragues lo acte de dita escancellacio. Dit Portes respongue alesores: « Si dit notari fos viu, ja ho auria fet. » Per quant avia mort anys ha, y, per molt [que] haguessen miradas las escripturas, may se avia pogut trobar dit acte; y, que si ell no li donava altre remey, que sabia poch.
 Oyent asso dit Jove, li repongue ab gran enfado