Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/231

que ya desconfiava; dient: « Yo vos traure de dit treball, sino que jo tinch temor que [no] digau veritat, per quant yo se que dit notari ha fet molt [be] de son ofici; y si fos veritat que hagues pres dit acte, ho haguera notat en lo marge de dit acte. » Y que, ara que era mort lo notari, ó deya; que si fos viu no loy diria. Dit Portes alesores jurá que lo que ell avia dit era tanta veritat com era veritat que per anar al cel ó paradis avian[-m] de ser christians y aviam de morir; y voldria que dit notari fos aqui present, que li diria y faria bo y entendria com deya molta veritat, y que no tenia que demanarli perdo en aquest mon ni en lo altre, y que tot pasava com ell avia dit, y per quant era la pura veritat.
Y en lo temps que dit Pere Portes digue las cosas al Jove, caminant arribaren al estany de Cils, que pren lo nom de un lloch que se anomena Sils; y com lo cami era estret y la cavalcadura que no y anaba ningu sempre li anava entre peus, dit Portes se determina alesores de pujar á cavall, y per asso demana llicencia á dit Jove, lo qual li digue que desdel principi ho podia aver fet. Y axi dit Pere Portes se senya, y, en lo punt que fou á cavall, tot se altera y los cabells se li arissaren en lo cap, y senti y veu que las cavalcaduras se parlaban la una ab la altra. Encontinent dit Jove digue: « Puig vos, Portes, me haveu contat vostres treballs, los quals son pera vos grans, yo vos he promes de ajudarvos y donarvos concell y trasa ab que foseu ajudat y remediat: yo vull tenirvos la paraula y lo promes, y vos fare parlar ab lo notari Gelmar Bonsoms, lo qual, si ell á pres dit acte de escancellacio, ell vos ho dirá ahont lo posá y ahont es. Tenivos be á caball, que yo so lo Diable. » Y dit Pere Portes se tingue fort oynt ditas paraulas; y digue: « Jesus,