Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/232

salvaume y nom desamparaul Verge santissima, siau ab mi! » Y encontinent las cavalcaduras, totas dos juntas, arremeteren per lo estany de Sils, per montanyas y valls, y sempre anavan parlant. Y dit Portes, tenintse fort, y sempre cridant, invocant los noms de Jesus y Maria, en tant que al cap de una hora de temps que fou á cavall, pasadas que agueren grans montañas y valls , juntament *[f. 452] grans ayguas y mars, hisqueren en un gran pla, que era tot foch y dimonis, ab gran multitut de gent que patian grans tormens. Dit Pere Portes, espantat de asso y [de] veurer tantas ó ditas visions, en lo punt mateix lo Dimoni que lo havia portat alli li digue: « Tu, Portes, ¿conexeras á dit Gelmar Bonsoms, notari? » Alesores dit Portes digue que si; y, dient asso, senti grandissim abalot y ba veurer un gran tropell de dimonis de diversas figuras y formas que venian ab grans alarits y alegres, sonant corns y xeremias molt diferents dels de aquest mon, que portavan la anima de Mossen Dilameras, clavari que fou de dit bescondat, y portava un proces es [en] las mans. Lo Dimoni que lo avia portat alli li digue la causa de asso, la qual era perque fulmina una enquesta falsament contra de un home per ferlo composar; y axis lo proces que portava dit Dilameras (clavari que fou de dit bescondat) es la enquesta que ell ha feta; per la qual cosa fou capturat lo temps que vivia, y portat en las presons de Barcelona, y culpat de moneder y de aver fet matar algu; y, sent en dita preso, caigue malalt, y per dita malaltia fou tret afiansat, y mori despues que dit Pere Portes se era posat en cami. Veu alesores dit Pere Portes com los dimonis sen portaban á dit Dilameras á un lloch molt horrible y espantos.
 Despues camina Pere Portes un poch, y veu la