Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/238

que per haver malguanyats, y ab frau, molts diners y bens enganyant a la bona gent, estava en lo infern assegut en aquella cadira, ahont patia molt horribles torments; y que tots los que li deyan mal home y enganyador eran aquells que en vida lo serviren, que, reconeixentse dels mals y danys que ell los havia causat, lo malehian continuament; y ell, pensant quey eran per demanarli consell y tenir plets y questions, los deya que tenian raho; y quels dimonis que cridavan fent gran brugit y li donavan bossas de diners y li feyan les figues, tambe se pensava que li volian donar plets y los deya que tenian raho.]
 Despues veu un altre [arbre] tot foguejant, en lo qual [en lo qual] estavan penjant 6 personas, las quals eran tutors de la persona y vens de un tal Romaguera; lo qual, com tingue edat, los demana li donassen comptes y raho de la tutela, y dit[s] curadors tenian los vens, y en particular una torra ab las terras, y li feren pledejar una cosa tan justa, que, un dia, dit povill va trobar un dels dits curadors, ab lo qual prengue tanta colera que li tirá ab un pedrenyal, y lo matá, dins de la ciutat de Barcelona; per lo qual cas dit pobill fou penjat, sent Virrey de Cataluña lo Prior Don Fernando.
 Despues dit Portes se girá, y, mirant de una part y altra, veu una cosa molt horrorosa y espantosa á manera de una cinia que sempre rodava, y en lloch de catufols eran pare [y] fill, molt coneguts y principals (vuy los que viuen y venen de aquella son nobles y titulars), los quals avian estat mercaders y homens de grans diners; y quant lo un se encontraba ab lo altre, esto es, lo pare ab lo fill, se esgarrapavan y donavanse cops ab tanta rabia, malicia y colera, que era tant gran lo alvarot y ruhi-