veu que venien pa; y, tenint ell gran fam, se acostá
a pendren un, y posá la ma a la bolsa y trague un
real catala y lo dona a la revenedora, y era una
vella, perque lay cambias; pero la dita dona, veient
lo real li digue li donas altra moneda, perque ella
no conexia de quina terra era. Pero com Pere Portes
tingues gran fam, avia comensat a menjar, y, veient
que la dita dona li tornaba lo real, li replica que era
bo, y que ell no tenia altre; la dona, ohint asso,
comensa a cridar y alvarotar de tal manera, que se
aplega molta gent; los quals digueren a Pere Portes:
« Home de bel lo real que vos donau es de una
terra ques lluny de si mes de 60 lleguas, y asi no
prenen tal moneda, sino castellana, que es de
bon pes y bona, y la catalana es curta y falcificada, » Alesores digue dit Pere Portes: « ¿Perque
no prenen dita moneda? ¿y que per ventura no estich jo en Catalunya?» Aleshores li digueren: «Pensau vos ser en Catalunya y sou en Valencia, en la vila de Molvedre. » Y dient estas paraulas, y ohintlas dit Portes, caigue esmortuit y perde la paraula.
Estigue axis alguna hora y, entre tant, passaba
gent y se aturavan; y entre altres vingue un home,
natural de la vila de Tordera, anomenat Jaume, lo
qual era bingut en aquell lloch poch avia per alguns
negocis; y estaba duptant si conexeria a dit Pere
Portes, per veurer que estava tant flach y macilent
y transit, que aparexia que en aquell punt avia de espirar, y no se podia tenir en peus, y aparexia que los
osos li avian de foradar la pell; y espera que dit
Portes fos retornat, y, parlant ab ell, lo conegue; lo
dit Jaume paga lo pa a la dona y cobra lo real
catala, y sen portá a dit Portes a la posada y li feu
donar recapte necessari pera retornarlo; que aparexia que estava del tot acabat.
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/242
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.