Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/242

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


veu que venien pa; y, tenint ell gran fam, se acostá a pendren un, y posá la ma a la bolsa y trague un real catala y lo dona a la revenedora, y era una vella, perque lay cambias; pero la dita dona, veient lo real li digue li donas altra moneda, perque ella no conexia de quina terra era. Pero com Pere Portes tingues gran fam, avia comensat a menjar, y, veient que la dita dona li tornaba lo real, li replica que era bo, y que ell no tenia altre; la dona, ohint asso, comensa a cridar y alvarotar de tal manera, que se aplega molta gent; los quals digueren a Pere Portes: « Home de bel lo real que vos donau es de una terra ques lluny de si mes de 60 lleguas, y asi no prenen tal moneda, sino castellana, que es de bon pes y bona, y la catalana es curta y falcificada, » Alesores digue dit Pere Portes: « ¿Perque no prenen dita moneda? ¿y que per ventura no estich jo en Catalunya?» Aleshores li digueren: «Pensau vos ser en Catalunya y sou en Valencia, en la vila de Molvedre. » Y dient estas paraulas, y ohintlas dit Portes, caigue esmortuit y perde la paraula.
 Estigue axis alguna hora y, entre tant, passaba gent y se aturavan; y entre altres vingue un home, natural de la vila de Tordera, anomenat Jaume, lo qual era bingut en aquell lloch poch avia per alguns negocis; y estaba duptant si conexeria a dit Pere Portes, per veurer que estava tant flach y macilent y transit, que aparexia que en aquell punt avia de espirar, y no se podia tenir en peus, y aparexia que los osos li avian de foradar la pell; y espera que dit Portes fos retornat, y, parlant ab ell, lo conegue; lo dit Jaume paga lo pa a la dona y cobra lo real catala, y sen portá a dit Portes a la posada y li feu donar recapte necessari pera retornarlo; que aparexia que estava del tot acabat.