Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/243

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Essent dit Pere Portes en la posada, dit Jaume li demana com y de quina manera estava tant flach, y de ahont venia, y quants dias avia que era fora de sa casa. Y dit Portes respongue que per amor de Deu no loy fes dir. Dit Jaume li replica que per amor de Deu loy digues. Pere Portes li digue alesores: « Jo estich molt cansat; dema, si plau a Deu, que sera dia de Sant Bertomeu, dia asenyalat, vos o dire.» Y dit Jaume li respongue alashoras: « Sant Bertomeu ja es pasat, y vuy es dia de Sant Daniel, primer dia de Setembre, y mo podeu dir. » Dit Portes, hoint aso, perde la paraula, y quant fou retornat lo confessaren y procuraren se aquietas, perque lo confesor digue que axis convenia; y dit confessor molt a menut lo anava á veurer y lo aconsolava, de manera que dit Portes estigue mes de un mes a recobrar la *[p. 458] salut.
 Y un dia Jaume li digue li fes plaer de dirli lo promes, esto es, en dirli lo que era y li avia esdevingut, que lo dia de San Bertomeu y San Daniel eran ja pasat. Alesores dit Pere Portes se senya y digue: « Jo, pues, desde 23 de Agost, que es la vigilia de San Bertomeu, desde las 5 de la tarde, fins al primer de Setembre, a las tres horas despues de mig dia, he estat en lo infern, sens menjar ni veurer ni dormir. » Dit Jaume li digue que callas, pensant se avia alterat lo enteniment; enpero dit Portes no dexa, punt per punt, de contarli lo que li avia succehit y passat per ell, y lo que avia vist. Pero com es cosa que ohirla apar que sia fabula, per la matexa raho pensaba que estaba asombrat y que tenia lo enteniment alterat. Pero com dit Pere Portes entengues que se vurlavan de ell, y noi crehian, deya que lo que ell deya era veritat, y Deu, senyor nostre, y la Verge sanctissima Maria,