Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/244

y San Jaume, apostol, dels quals ell era devot, y dit San Jaume, en forma de romeu, lo avia tret del infern, encontinent digué publicament: «Encara que jo estigue flach, y no sia pera posarme en cami, men vull anar y tornarmen en ma terra y en ma casa, que encara que me agen venuts mos bens, jo los covrare, perque porto claricia, y mostrare com son estat mal venuts. » Y aqui mateix sen aná a peu del millor modo que pugue, y no vulgue esperar companya. Y beyent, dit Jaume y altres, que Pere Portes sen era anat, y no sen era volgut detenir, per quant ja avans avia escrit a algu de Tordera y Hostal Rich la vinguda de dit Pere Portes, encontinent escrigueren mes llargament tot lo que avia pasat, y com sen era anat; escrigueren com se era alterat del enteniment. Y ditas cartas foren llegidas de molts de Tordera y Hostalrrich, los quals abans pensavan que Pere Portes se era desesperat per lo cami, y llansat en lo estany de Sils, perque may ne avian sabut novas del dia que sen aná, y per no aver tornat li avian feta execucio en los bens molts dias avia; y axis no creyan lo que deyan las lletras, antes las tenian per fabula.
 Lo dia de Tots los Sans de dit any de 1608, estant la gent molt descuidats de ell, entrá dit Portes per la vila de Hostalrich, y quant lo veren entrar per la iglesia estigueren tots admirats. Alguns li digueren: « Ven arribat siau, an Portes; ¿de ahont vos demanarem, quens avian dit que erau mort? Quant auria importat que dos mesos ha foseu estat asi, que no vos agueren venut los bens! » Dit Pere Portes responia que me[s] valia tornar tart que nunca, y: « Be se adobara tot, si plau a Deu! »
 Y dina dit Portes a la vila de Hostalrrich, y, en