seus, sel ne portaren en casa y li digueren y li pregaren molt se asossegas; lo qual responia: « ¿Pensau que no estich en mon seny y que no dich veritat?
[Dema] despues de dinar, se veurá. » Mes tots se
burlavan de dit Pere Portes.
Lo dia dos de Nobembre, dia dels morts, del
any 1608, dit Portes sen aná a la iglesia y ohi missa
ab molta devoció; y despues, quant veya alguns
que tenian parents en lo infern, als quals ell avia
vistos, se posaba a plorar; y, demanantli de que
plorava, responia: « Jo dire alguna cosa que be es
de plorar: jo he vistos a molts parents, germans
y amichs dels que estan en esta vila, [y] en altra
part, que estan abrasanse en vivas llamas en lo
infern. » Deyanli alguns: « En Portes, callau! no
digau aquexas bestiesas; mirau que no es ben dit, queus tindran per innocent, y la gent vos acavara
de fer perdrer lo enteniment. » Dit Pere Portes
los responia: « A mi ja se que me teniu per ignorant; y pensau lo que vullau, que jo dich veritat,
y no son fabulas inventadas per mi; lo judici, si
plau a Deu, noi perdre, per quant lo Diable quem
portá al infern, y despues tants de junts, quant jo
estava alla, no mel pogueren fer perdre. Jo confio
que ni la gent de Tordera, ni tot lo mon, mel podran *[p. 460] fer perdrer, perque jo se que dich veritat, y
despues de aver dinat se veurá. »
Quant foren tocadas las dotse horas del mitg dia,
dit Pere Portes sen aná a casa del Balle de Tordera, y lo pregá en gran manera que, pues avia feta
asistencia en la execucio [que] li avian feta en vendrer los bens, fes plaer de asistir y veurer com trobarian la escancellacio del acte del devitori, en virtut
del qual lo avian executat; y que ell no devia cosa
alguna, ni entenia com li avian fetas malament las
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/246
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.