Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/250

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sia un pas de comedia? Entengau que plorareu, y sera tragedia; que lo que jo dich es veritat, y axis, aqui ahont jo so, debaix de mi y de mos peus, es lo acte; que dit Gelmar Bonsoms, notari, mo a dit en lo infern, hont ell esta. Desfeu estas rajolas que estan assi, que, desde la setena rajola fins a la dotzena de la paret, se trobara lo manual. » Y, ohint asso, encara tots se posaren a riure, en [tant] que sen volian anar y dexar a dit Portes per loco. Pero, perque Pere Portes cridaba grans crits y que en dit lloch era lo manual, resolgueren algunts, dient: « Pues som aqui, llevem las rejoles y acontentemlo; perque si nou feyam diria locuras contra de nosaltres. »
Alesores, tots de un concell, li digueren de haont volia llevassen las rejolas. Y dit Portes los asenyala lo lloch haont las avian de llevar. Y las llevaren, y alsaren las rejolas; y aqui mateix trobaren un manual petit de firmas de actes; y tots restaren espantats. Y digue mes dit Portes, que mirassen a las vint y set fullas, que alli trobarian dit acte de escancellacio del devitori. Y, tots espantats, miraren y reguonegueren dit manual, y trobaren que era escrit de la [ma] de dit Bonsoms, y era veritat que dit acte de escancellacio de dit devitori lo avia pres dit Gelmar Bonsoms, notari, y que era escrit de sa propria ma; estant de esta manera tots espantats y admirats, de manera que ni parlavan, ni se movian, sino que estavan tots mudats, per que los aparexia que no eran en cel, ni en terra: de tal manera estavan tots encantats.
En lo mateix punt Pere Portes se agenollá, y, juntas las mans, alsá los ulls al cel, dient: « Gracias infinitas vos dono, Senyor Deu meu Jesu Christ, puix per vostra bondat infinita vos sou apiedat de