Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/256

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cent graons. E la donchs entre en [.j.ª] fort bella casa, en mig de la qual hauia vna ffort bella cadira ... costat ves la paret. E ab gran paor, de manament de la dita hombra yom asegui en aquella.
 [E estant sient en la dita cadira viu uenir .xij. monyes ... la .j. dels quals portaua mitra pontifical en son cap [e apa]rech me fos hom de gran reuerencia e honestat. E com [los] dits monges se foren a mi acostats, aquel que portaue la mitra comencam a parlar, e dix me aytals paraules:
 « Tu est aci uengut o entrat per gran promesio vymes ... tornar sens peril de destruicio e perdiciho ... e si auant vols anar este fort perillos, car de continent vendran diables, a forma de drachs e daltres besties fort [ahira]bles, per ço quet espaordesquen et desesperes, e seras temptat e turmentat en diuerses maneres per ço quet porten [a per]dicio. Pero es ver que as vn sol remey, ço es, que tots [temps] hages en ton cor e en ta penca la santa pasio de Jhesu Christ. ... a cascun martir[i] quet facen o temptacio, que digues: Et ... ver bum caro factum est et habitabit in nobis. E a ... Deus et Santa Trinitas sit y semper mecum. E senyat ... vegades; car aquestes coses te donaran tancta de [força] que sobraras totes les temptacions penes e [turments] dels demonis. » E adonchs ell me dix: « Vet los [demonis que venen; deuuimes no estaria mes ab tu. E*... »

 *[f. B] « O caualer de gran consiencia e ardiment! aure dins mon cor de la tua uenguda singular goig, tal; que noi poria dir; car tots temps he