Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/257

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

amats e am homens ardits e abriuats, per quet prech per la tua noblea, la qual yo molt am, que a mit vlles acostar, e james de mi not partesques, en guisa que sobran delit puxam ensems tots temps auer. E guarda no meyns preus les penes quet estan detras, car certefichte que non pories estorce per via del mon. » E la donch yom giri de taras, e uiu vn castell en la sobiranea del qual auia vna fornal de foch encesa, les flames de la qual paria bastas tro al cel. E viu hi encara moltes horribles besties que metien foch a la dita fornal; e apres uiu vn pont marauelosament alt e fort lonch, car segons depuys sabi, x milles tenia de largaria; e entron de aquel hauia serps dediuerses colos, e drachs, e altres cruels e maluades besties, que gitauen foch e flama tro al cel. E auiai de diuerses calderes plenes domens e de fembres que aqui cremauen, les quals cridauen, e plorauen, e gamegauen agrament. E de sots lo pont coria vn flum daygua bulent, en lo qual riu auia moltes e diuerses besties e oribles *[v.] e de oribles figures, les quals prenien tots que uolien pasar per lo dit pont e lancauen los e hofegauen los en la dita aygua bulent ab gran crueltat. E com tot aco agui vist, la dita dona dix:
 « ¿Que dius, donchs, caualer molt car? ¿uols me creure de mon profitos consell? car ia ueus clarament que si nou fas, certes no escaparas de tantes penes com te son aparellades; e si de la una escapes, cauras en laltra. E sim creus poras ab mi viure tots temps ab sobran delit, axi com dit es de sus. » Lauores yom recorde de les dites santes paraules; e com les agui dites, la dona desparech, e los drachs me pregeren em gitaren en la dita fornal; e com comencas a cremar, yo dix dins mon