amats e am homens ardits e abriuats, per quet
prech per la tua noblea, la qual yo molt am, que
a mit vlles acostar, e james de mi not partesques, en guisa que sobran delit puxam ensems
tots temps auer. E guarda no meyns preus les
penes quet estan detras, car certefichte que non
pories estorce per via del mon. » E la donch yom
giri de taras, e uiu vn castell en la sobiranea del
qual auia vna fornal de foch encesa, les flames de
la qual paria bastas tro al cel. E viu hi encara moltes horribles besties que metien foch a la dita fornal; e apres uiu vn pont marauelosament alt e fort lonch, car segons depuys sabi, x milles tenia de
largaria; e entron de aquel hauia serps dediuerses
colos, e drachs, e altres cruels e maluades besties,
que gitauen foch e flama tro al cel. E auiai de
diuerses calderes plenes domens e de fembres que
aqui cremauen, les quals cridauen, e plorauen, e
gamegauen agrament. E de sots lo pont coria vn
flum daygua bulent, en lo qual riu auia moltes
e diuerses besties e oribles *[v.] e de oribles figures, les
quals prenien tots que uolien pasar per lo dit pont
e lancauen los e hofegauen los en la dita aygua
bulent ab gran crueltat. E com tot aco agui vist, la
dita dona dix:
« ¿Que dius, donchs, caualer molt car? ¿uols me
creure de mon profitos consell? car ia ueus clarament que si nou fas, certes no escaparas de tantes penes com te son aparellades; e si de la una
escapes, cauras en laltra. E sim creus poras ab mi
viure tots temps ab sobran delit, axi com dit es
de sus. » Lauores yom recorde de les dites santes
paraules; e com les agui dites, la dona desparech,
e los drachs me pregeren em gitaren en la dita fornal; e com comencas a cremar, yo dix dins mon
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/257
Aquesta pàgina ha estat revisada.
