Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/258

cor les dites santes oracions em senye axi com auia acostumat; e tant tost fuy fora de la fornal. E trobim en la sobiranea de un mont asats poch, e aquim aparech la dita dona ab dues donzelles, e dix:
« Escapat est de la dita fornal, mas pasa lo pont si pots, car capies que inposible cosa que tu no quaygues en alguna de les penes quet estan aparellades. E fort est fol sit *[f. C] penses que non vages en lo riu bulent, si asages de pasar lo dit pont. Per quet prech que tu viles a mi creure, e no ulles partir mal e leig de lla hon profitosament e be te pots saluar. » E ladonchs a mi recordaren les dites santes paraules; e com les agui dites, em fuy senyat, yo ab gran paor pose lo peu en lo cap del pont. E de feyt viu .j. caualer negre, sobranament terible, quim dix; « Torna atras! en altra manera yot gitare en lo flam bulent. » E lauores yom giri de tras, per la gran paor que agui del caualer e del caual, que axim espaordien, que no sabia on mera nim recordaua de res quim pogues ayudar. E com guardaua ves lo flum que dejus mera, vehia que bulia, e hi auia gran pregonea e gran escuredat; de tot seny exia, e lo cor me falia, per sobirana paor. E com pensaua la terribletat del dit caual e caualer, en mi matex elegia que mes me valia gitar en lo dit riu, que no girarme a els e guardar los altra uegada. E adonchs yo dix en mon cor, per oblit de totes les desus dites oracions: « O las, mesqui! mal dia mes uengut! ¿que fare si tomar no men pusch, ni anar auant? ni en lo flum me lanç, pus soptosament que sageta caure tro a la pregonea, e sere perdut e destrouit. » Estant axi en tanctes oribles temptacions, ab la ayuda de nostre Senyor yom torni en *[v.] mi