matex, e recordim de les santes paraules desus
escrites. E degui les ab deuocio, em senye tres vegades. Ab tant, iuacosament yom trobe sa e saluu
fora lo dit pont, que res nom senti.
E com fuy pasat, yo fiu deuotament gracia a
nostre Senyor, qui, per sa infinida clemencia me
auia ayudat de tanctes e tals tribulacions, e deliurat. E apres de aco, de continent me aparech vn prom antich, ab la barba blancha, ab lo cap canut,
qui, ab homil salutacio quem feu, me dix aytal
paraules:
« Beneyt sia Deu, lo pare nostre Senyor Jhesu
Christ, quit ha feta tanta de gracia que est pogut
escapar de tanctes temptacions e engans del
demoni, e de tanctes oribles besties. » E apres
me dix: « Tim aquesta touallola, e vine, seguex
me. » Ladonch yo rebi la dita toualola e segui lo
dit prohom, lo qual me mena per vna gran val verdegant, per la qual pasaue vna bella aygua viua, en
la qual auia molts homens e fembres qui tenien lo
cap deyus e los peus desus, e altres que hi tenien
los brasos, e altres los cabels. E com you viu, yo
demani al dit prohom qui eren aquels que axi
yaien en la aygua. Lo qual me respos : « Aquex
son homens e fembres que axi pugen * ... »
- [f. D] e lexen le ...
E puys trob ... de vn castell, a la porta del qual yo viu vn bel lit apres de la porta, ab vna bela cadira de costa, coberta de vn bel drap. E dix me lo dit prohom: « Semblat bel aquest lit e aquesta cadira? » E yo dix: « Hoch, fort bella. » E ell dix: « Deius la cocera es lo lit de carbons fogejant, e semblantment la cadira, de jus lo pal
