Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/265

ueies encara infinides serpens, que tiren ab lus coes caros que ha homens e ffembres, e meten aquelles en lo dit pou, e aqui cremensse. E axi, entra en lo nostre monestir, e seras saluat, e no ulles entrar en lo dit pou e aqui morir a mala mort. » E yo adonch ffuy membrant me les dites oracions. E com les agui dites, de continent les dites monges me desparegeren ; e yo ffuy ligat, e pres, e fuy lancat en lo dit pou e en labis de aquel. E adonch plage a nostre Senyor que yo pens en les dites santes paraules; diguiles dins mon cor, ab tant me trobe fora del dit pou.
E fui en un camp molt ample, e en mig del qual hauia e exia vna fort bella font. E apres de aquella seia vna fort bella dona, vidua, tota solla, pus bella sens tota comparacio que nenguna de les altres que trobades auia. E auia prop si tot lo mon daur e dargent; la qual ffortment ploraue, e com me ueu, ab los uls e ab les lagremes que li regauen la sua cara pus fresqua que rosa, e dix me, plorant, les paraules: *[f. H] « Girat detras, [dolen ?] caualler, e veies trista e orible cosa de ueure. » E yom giri, e viu vna roda tant alta, que paria que bastas tro al cel, e la pregonea de aquella era tant baxa, que uigares me fos bastas tro en infrem. Era tota de foch, e lo cerqle de la dita roda penjauen moltes e diuerses besties e oribles, tant que no les gosaue guardar. Entre les altres auia ni vna que, com la viu, caigui en terra esmortit, e auia en cascuna conguntura de son cos vna gran boca e ori ble, e en cascuna auia dens forts grans, que, segons mon albir, cascuna dent auia ben .iij. palms, entre les quals dens tenia homens e fembres, encadenats ab cadenes de ffoch e de fere, a les quals persones les dites besties se meniauen, e les pece-