Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/266

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gauen, e puis les gitauen; e apres les tornauen a mengar e a beure, e aco no auia fi. Les altres besties que aqui eren altres homens gitauen sobre la dita roda, e aqui els eren pengats e cremats, e, ab sobtosos mouimens de la roda, ades eren pugats tro al cel, e ades eren auallats tro als inferns; e axi que les mesquines tant fort eren turmentades, que cridauen agrament, e sanglotauen ab forts grans plos e gamechs. Com yo aço agui vist, a mi toma a parlar la dita dona vidua, e dix me: *[v.] « Yo avia marit, lo qual amaua mes que a mi matexa, e aquex mainades besties an lom tret de mos brasos e an lom gitat sobre aquexa roda; estich axi solia e desemparada, ab gran desplaer; per que, bon caualer, com aparega en ton esguart que est piados, placia a la tua piatat quem vlles deliurar de aquest peril: fugam ensems ab dos; en altra manera perdien nos aquestes mainades besties, e c[r]uels, e turmentar nos hien, axi com fan aquels que ueus en la roda. » E ladonch, com de tots puns me temptas, yom recordi e dix les desus dites santes paraules, em senye. E de continent la dita dona uidua desparech me; e de feyt fuy ligat soptosament e gitat sobre la roda. E, volent nostre Senyor, yo dix en mon cor les dites oracions, e de continent fuy deliurat de la dita roda.
 E trobem en vn gran camp, en lo qual auia vn fort bel arbre, sots la ombra del qual estauen tres dones fort belles, que yugauen a escachs; la vna de les quals me dix aytals paraules *.......

FÍ DELS TEXTES