Eugens quart. Un home hac en Ibernia, qi havia nom Godalh, qi fou mot cruel e pervers en tota sa vida , e era noble de linhage, alegre de cara e de bel regardament, e estant jove siant si en ayso mespreet tot aco qi era de salu de s'arma, aysi con el depueys ho recontava cun lagremas » [1].
Això correspòn, sense cap dubte, al començament de la versió catalana en que'l protagonista es anomenat Gaudal, o sia la nostra Versió B; abdúes coincideixen ademés en donar la data errònea de 1248 (IIb, 4). No podríem, ab tot, aventurar cap més hipòtessis sobre aquest text, llenguadocià segons totes les probabilitats, car segons el P. Delehaye [2], el manuscrit en qüestió es inèdit y no ha estat encara estudiat.
Reunides per primera vegada les tres versions catalanes
del Tundal y publicat en puntual edició'l text llenguadocià del manuscrit De Castellane, creyèm treball profitós el que anèm a empendre, d'establir un coteig entre'ls quatre textes de que disposèm, y ab l'original llatí, publicat per A. Wagner.
Pròleg. El text llatí dóna a n'aquesta part bastanta extensió. L'autor, un tal frare March, endreça l'obra a una certa abadessa G., extenent-se en consideracions d'ordre moral y excusantse de sa impericia en la llengua llatina en la qual vol escriure les visions del cavaller Tundal, les quals li eren estat relatades en
