llenguatge barbre. Passa tot seguit a determinar la època de la historia: « Visa est» [1] y dóna la data de l'any 1149, la qual fa més precisa ab la concordancia de diversos fets històrichs.
El text llenguadocià resum el pròleg en la for
ma següent: « Qui vol ausir entendre ni aver gaug eternal deu ésser mot curos e entendut a amar Dieu e obezir als seus comandamens, e per tal que l'arma e lo cors sian scomogutz en la temenssa de Dieu, legisca o fassa legir aquest libre, lo qual .j. sanct religios, que avia nom Mare, treslatec de grec en lati, a honor de Dieu e de squivar peccat e estar lialment el setgle e viure en la terra, fazen los comandamens de Dieu. » Parla, com se veu, de l'autor ; emperò no de l'abadessa, ni de l'any de la visió.
Versió A. Encara que en forma molt resumida, fixa bé la època en que tingué lloch la visió, establint exactament la data de 1149; en cambi desapareix tot lo demés del pròleg de l'original.
Versió B. El pròleg, representat per les cinch ratlles primeres, ve a formar part del començ de la narració. La data es 1248, equivocada, y's contradiu, per lo tant, ab lo de que « era
l'any segon den Eugeni papa » que posa tot seguit.
Versió C. Manca per complet el pròleg.
I. La historia de Tundal.El text llatí comença ab una ràpida descripció de Hibernia. Les dues seus arquebisbals són Artimacha y Caselensis. La mort del cavaller
té lloch trobant-se entre amichs seus de una localitat determinada pels mots « Corcagensis civitatis».
- ↑ Vegi-s aquest passatge en § II.
