Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Los demonis, enperestirs, veents si axi esser menys preats per lo caualler, molt horriblement e ab gran malea enfeloniren si contra ell: e constrohiren e enceneren en la dita casa molt gran moltitut de foch, e preseren lo caualler, e ligaren li les mans e los peus, e el foch lo gitaren, e ab guanxos de fferre e ab grans crits lo caualler tiraçauen per lo foch, ça e la. E com lo caualler sentis lo foch fort greu, e sos aduersaris laguessen regeament torrat e cremat, menbra li la amonestament quels sans barons li auian feyts: lo nom del piadors Jhesu Christ apella, e tantost daquell enceniment de foch e dequeies penes e daquel primer aguayt dels enemichs desliurat fo. Car *[f. 18 v] tan tost com lo nom del piados saluador ach apellat, hoc abans quel hagues de nomenar, axi tot aquell enceniment daquell foch fo mort, que sol calor no hi romas. Veen lo caualler que ell apellen Jhesu Christ los enemichs no podien res acabar, fo pus ferm e ac en son cor que sol nols preas res, car ço de que era estat amonestat e en- senyat auia esprouat per obra, e ab qual ajuda los podie sobrar.

 Apres daço, los demonis jaquiren la casa ab agres crits e ab orrible brugit; tragueren lo caualler daqui, e com foren exits de qui, partiren sen ensemps los demonis. Emperestirs alguns romangueren, e per vna regio vasta e fera e estranya meneran lo caualler. Negre era la terra, e la regió scura e tenebrosa; e neguna altra cosa aqui no vehie si no los demonis qui aquell menauen. Vench [vent] calt e cremant aqui auia, que apenes podie ésser hoyt, esters per sa gran fortelea tot lo cors li cremaue; e tiraren lo entro en aquelles partides hon lo sol ix