Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en lo mig destiu. E com quax en les fins del mon fossen venguts, començaren a guardar de la vna part, e per vna vall fort ampla a anar en vers aquella partida hon nex .j. vent que ha nom austrum, e en vers lo loch on lo sol nex en mig diuern: hon comença a oir molt miserables clamors e agres crits e plors, quax que fos justat tot lo poble duna terra; e quant mes sa acostaue, tant pus clar hoye los crits.
 A la per fi, trobaren vn fort lonch e fort ampla camp, qui era ple de grans mesquinees e de grans croyelles e de *[f. 19] gran dolor. La fi enperestirs ho la longuea del camp, tant era lonch lo camp, no la podia veser lo caualer. Ere enperestirs lo camp ple domens e de fembres, nuus ho despulats, e de ueylls e de jouens e de tota edat, qui jahien de bocha donchs [boca dents] en terra; e lo ventre tenies ab terra, eren esters en terra ab claus de fferre ffogueyants ab terra ficats; aquests per sobre dolor mordien terra e menyauen alcunes veguades; e altres veguades cridauen fort agrament: « Perdonans! perdonans! » o, « mercens ayes! mercens ayes! ». Mas noy auia quils perdonas ne qui mercells agues. Los demonis emperestirs entre aquels e sobre aquells anauen, e ab grans batiments e ab dures plagues los mesquins batien e turmentauen. « Aquests turments e aquestes penes » ço digueren los demonis al caualler, « sostendras, si a nos no obeys, que a la porta per hon vengist aci te tornem sens tot mal. » E com aço lo caualler fer no volgues, gitaren lo en terra; e axi com los altres, ab los claus asayaren lo de ficar ab terra; mas, com lo caualler appellas lo nom de Jhesus, negun mal no li pogueren fer.