Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Donchs daquell camp se partiren, e tiraren lo caualler a altra camp, que ere ple de molt mayor miseria. Aquest camp aytambe, domens com de fembres, e ueylls e jouens, ques tenien ab terra, ple ere; los quals tots jahien en sobines, e darchs [drachs] de foch verinoses sobre els sehien, e quaix aquells menyauen ab dens de foch, e greument turmentauen; los cols dels vns, e los braços, o tot lo cors, serpens [los] *[f. 19 v] los ceyen e los environauen, e los lurs caps ab los pits dels mesquins figien es tenien, e lo fiblo de foch de la lur bocha ficauen layns en lo cor daquels; bufons encara de mareueylosa granea e tots fogueyants, sobre lo pits ficauen e esforçauen de trer lo cor daquels, los quals, axi leg menats e turmentats, de plorare de greument cridar no cessauen. Los demonis enperestirs entre ells e sobre ells corrien, e ab greus plagues greument los turmentauen. La fi ho la longuea daquest camp, veure no poch, sino en amplea, per la qual entra e isque; en trauers enperestirs molts camps passauen. « Aquestes coses » ço digueren los dimonis, « sostenras, si nons obeeys que ten torns » E com, axi com desus es dit, lo caualler obehir no volgues e els aquels turments li asayasen de fer, a inuocacio quel caualler feu del nom de Jhesu Christ, los demonis res acabar no pogueren.

 Daqui partin, menaren lo caualler en lo terç camp, qui ere ple domens e de fembres, e de diuerses edats; e tan gran multitut de claus en los corses dels mesquins, del sobiran loch del cap entro als dits dels peus, auian, que en negun membre lur negun loch va ne buyt no trobaré hom ne veere. Aquests aytals, apenes veu ho paraula a cridar for-