Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mar podien, mas, axi com a homens quis moren e son en passament, la veu de tot en tot prima e flacha trahien fora. De uent encara fret seguant, e de plagues, encara dels demonis eren leyg menats e turmentats. « Aquestes coses » ço digueren los demonis al caualler, « si a nos no consents que ten torns, sostendras. » E com *[f. 20] lo caualler aço fer no volgues, e apellas lo nom de Jhesu Christ, defaliren los demonis.

 En lo quart camp tiraren lo caualler, lo qual camp ple ere de molts fochs e de tota manera de penes e de turments; car eren penyats ab cadenes de foch, los vns pels peus, los altres per les mans, los altres pels cabeylls, los altres per les cames els caps a aual girats, e acabuçats en flames de sofre; los vns penyauen sobrel foch, guanxos de ferre ficats en los vuylls lurs, ho en los nases, ho en les guances, ho en les mamelles, ho per los membres vergonyoses; los altres en fornals de sofre eren cremats; los altres sobre peeles eren frits, e ab esters de fferre de foch enestats al foch eren torrats, los quals los vns dels dimonis girauen; los altres ab gotes de mataylls aflamauen, los quals tots ab plagues pudens los demonis corrent leyament turmentauen. Totes maneras e tot linatge de turments e de penes, que pensar ne albirar se poden, aqui vee. Aquí encara alsguns dels seus que anants auie vists conegue. Los plants els plors e les clamors els crits de tot aquells que hoy, ne lengue ho porien dir, ne sen ne enteniment de persones mortals ho porien pensar. Aquests camps, no solament eren plens daquels qui eren turmentats, mas encara de dimonis quils turmentauen. E com lo *[f. 20 v] caualler appe-