Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


reylassen de turmentar, apelat lo nom de Jhesu Christ deffaliren.

 Apres daçc, aparech a els vna roda de foch, de mareueyllosa granea, de la quals los raygs e los cantons de ganxos de fferre de foch plens eren, e en cascu daquels homens ficats penyauen. La meytat daquesta roda desus en laer sobre terre staue, laltre meytat de la roda dejos en terre era: flama en perestirs differn e de sofre e dençeniment de terra entorn les[-a] rodes[-a] leuaue, e en aquella los mesquins qui penyats eren tornauen. « Aquestes coses » ço digueren los demonis, « soferras, si a nos no consents que ten torns: primerament enperestirs veuras queynes coses soferen. » Aquests demonis enperestirs de cascuna part, los vns contra los altres, ab guanxos de fferre la roda empenyien, e ab ten gran leugerie aquela roda menauen, que no pogre hom departir ab la vista la .j. del altre daquells que penjauen per la roda; car per gran reebetat de cors tota la roda parie que fos entegre e continua e que nos mogues. E com lo caualler gitassen sobre la roda, e en laer menen la roda lo leuassen, apellat lo nom de Jhesu Christ romas sens tot mal.

 Partin se daqui, vengren a vna casa gran que fumaue orriblement, la amplea de la qual molt gran ere, mas la fi de la longuea veure no poch. Com enperestis vn poch fossen luyn daquella, per massa gran calor que exie daquella casa, aturas vn poch e ach paor dacostar a aquela. *[f. 21] « Per que » dixeren los demonis, «te tardes? Banys sen [son] ço que veus: