Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/34

vulles ho no ho vuylles, en aquell seras benyat ab los altres. » Començaren enestirs esser hoyts molts mesquins e miserables plants de la dita casa. E com lo caualler agueren mes dedins, vee visio molt cruel e orrible: car lo sol de la casa ho lo pahiment tot ere ple de ciges redones, que tan espeses e tan prop ere la vna del altra, que apenes entre aquelles gosare hom anar. Eren enperestirs cascuns dels ciges plenes de diuerses metaylls e licors bulens, en les quals era cuyta e bolida e torrada gran multitut domens, dels quals los vns eren tots lains cabuçats, e meses los altres entro a les ceylles, los altres entro als vuylls, los altres entro a la bocha, los altres entro al col, los altres entro al pits, los altres entro al melich, los altres entro a les cuxes, los altres entro als donols [jonols], los altres la vn peu, los altres les dues mans, los altres la vna ma tan solament hi tenien; tots enperestirs per sobre dolor cridauen e plorauen. E com lo caualler en vna de les ciges sesforçacen de gitar, com agren hoyt lo nom de Jhesu nou pogueren fer.

 Passaren dequi e a vn gran munt sen anaren; en lo qual munt trobaren homens e fembres qui estauen corps ho enclinats sobre los dits dels peus, e parien que esperassen la mort; e aquestes eren tans, que tots los altres que vists auia parien pochs, en asguardament daquests: *[f. 21 v] e ab gran tremolo e ab gran paor ves aquella part daguilon anauen. Mareuelan si lo caualler per la cremor e orrible esperament dels mesquins, veus daquella part daguilon gran torbayllo e gran vent ne venie, lo qual vent, e los demonis e lo caualler e tot aquell poble, leua, e e[n] vn flum molt pudent e molt fret en laltra part del