Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/35

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


munt luny, gita; en lo qual flum eren molt trebayllats per tan gran fret, que no porie ésser aesmat. E com sesforçauen exir de les aygues, venien los dimonis correns sobre les aygues, e aqueles molt pus pregon dins les aygues cabuçauen altra veguada. Del qual peryll lo caualler, ab invocacio acustumada del nom de Jhesu, desliurat fo e escapa.

 E com los demonis no ffossen encara sadols de la injuria que feyta auian al caualler de Jhesu Christ, menaren aquell contra la part daustre. E vee denant si vna flama molt cruel de pudor de sofre pudent, que exie de .j. pou, e quaix homens e fembres de foch e nuus, axi com aolbes de foch que eren le sus alt en laer gitats, los quals com la força de la flama defalie, altra veguada en lo peu [pou] cahien. E digueren los demonis: « Aquesta es la nostra habitacio, e car a nos entro aci as ben seruit, aci en aquest loch sens fi ab nos estaras; tots aquells enperestis qui a nos seruexen, aci sens fi ab nos estaran; en lo qual loch si sol vna veguada entraras, per tots temps auras perdut, e cors e anima; si perestirs a nos consentiras, sa e sauul a ton *[f. 22] alberch poras tornar. » Aquell enperestirs de la ejuda de Deu se confiavue, e les paraules e es promeses daquells menys prea. Enbalçarensi los dimonis el pou tiraren ab si lo caualler; e com pus pregon auallaue, lo pou trobaue pus ampla, e pus greu pene soferie; e en tant fo gran la pena e no soferible, que [de] poch no oblida lo nom del saluador nostre Senyor. Deus enperestirs inspira aquell, e tornas assi, e axi com poch lo nom del Saluador apella e crida; e tantost la força de la flama aquell ab los altres sus alt en laer gita, e caech prop lo