d'alguns elements d'aquesta part del text llatí, y, ab ampliacions filles de la seva fantasia, compòn un acabament brillant pera la
narració. Vegi-s aquí (línees 757-759) la enumeració de les nou ordres que no donen les altres traduccions.
XXIV. Sant Rodiu Llatí: « De sancto Ruadano confessore ».
Llenguadocià. Un xich allargats els conceptes atribuïts a Sant Rudlan.
IIa. Suprimit.
IIb. Segueix l'original; emperò'l copista no va entendre'l mot « patró ».
XXV. Sant Patrici y'ls quatre bisbes Llatí: « De sancto Pafricio et quattuor notis episcopis ».
Llenguadocià. Traducció molt inexacta. Els noms propris devenen perfectament impossibles de reconèixer.
IIa. Suprimit.
IIb. Bastant puntual. Es curiosa la interpretació donada pel copista al nom « Patrici ». Per lo demés, els altres noms propris són també prou espatllats.
XXVI. L'ànima de Tundal retorna a son cos. Acabament. Llatí: « De reditu anime ad corpus ».
Llenguadocià. Traducció abreviada en alguns llochs, y completament lliure cap a la fí.
IIa;
Ilb. Un y altre s'ajusten prou a l'original. Tots dos, a la fi de la narració, ometen un paragraf d'endreça a la meteixa abadessa G. de qui s'ha parlat en el Pròleg.
Ha estat un dels nostres propòsits, al tractar de donar reunides les tres versions de la Visió de Tundal, el faci-
