Rès no s'oposa a que un viatge a Irlanda, seguint l'itinerari que acabem d'examinar, y mitjançant un saulconducte del rei d'Anglaterra, pogués èsser realitzat per un viatger com en Perellós, tant ben relacionat, per altra part, en totes les corts d'Europa. Les coneixences nombroses de que's complau en fer retret a travers de la seva narració, no podien per menys de facilitar y donar grans atractius a un tal viatge.
Emperò, hi han detalls entre els relatius a Irlanda y a les costums dels irlandesos (que'l noble viatger ens dóna sots la garantía de ses personals impressions), qui, sense haver de fer gala d'una sistemàtica incredulitat, se fan suspectes a qualsevol llegidor dels nostres dies. Evidentment, la descripció de la cort del rei Irnel és una pura faula: parlar d'Irlanda, en aquella època, seria com avui parlar del país de Xauxa, ab la sola diferencia de que en la existencia d'aquest ningú no hi creu, fòra dels infants, y en canvi de la existencia d'Irlanda no hi havía per a què dubtar-ne, malgrat estigués en una regió tant plena de boires. Podía, doncs, en Perellós, dir d'Irlanda lo que li paregués, en la seguretat de que molts de sos contemporanis ho havien de creure com a cosa fòra de dubte. Això, no obstant, ja en el segle XVII, quan l'irlandès O'Sullivan, al compondre el séu llibre sobre el pais d'Hibernia, va voler-se servir del text d'en Perellós com a document provatori de la existència de la cova de Sant Patrici, no va creure oportú reproduir lo que l'autor català diu respecte d'aquell país, que en O'Sullivan deuría conèixer per referències directes: això podria provar mólt bé que no hi estava d'acord. Ara bé, nosaltres, que no volem de cap manera dubtar de l'absoluta bona fe ab que procedíen els antics autors de visions ultra-terrenes, hem de començar per dubtar d'en Perellós, per la seva descripció d'Irlanda.
Y no és això sol: el text del Viatge d'Owein ens és a
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/314
Aquesta pàgina ha estat revisada.
§ 22. La ficció literaria del viatge al Purgatori
