Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/313

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Viatge, ens conta en Perellós, sembla que'l viatge en sí no és pas una invenció novelesca: hi ha de veritat, quan menys, que'l 6 de septembre de 1397 obtingué un saulconducte del rei Ricart d'Anglaterra [1], per a poder anar al séu país y d'allà a Irlanda, a fi de visitar el Purgatori de Sant Patrici.
 Deixant apart el detall de que'l text del viatge dóna la data de 1398 en lloc de 1397 (lo qual pot ésser una errada de ploma qui, en tot cas, ha trascendit per igual a les dues versions, catalana y llenguadociana, que se'n coneix actualment), apareix, per la narració del propri Perellós, que'l dia 6 de septembre emprengué, desde Avinyó, el seu viatge (IV, 9). Arribat a París (IV, 250), passà tot seguit a Calais (IV, 259) ont s'embarca per a Anglaterra el dia 1.er de novembre. Passà per Londres en direcció a Cantorbery, y d'aquí a Stadtfort (IV, 261-267). Travessant el país de Gales, fins a Chester (IV, 277), s'embarcà per a passar a Irlanda. Costejant ab la nau fins a Holyhead (IV, 279), travessà el golf tocant a l'illa de Man (IV, 81), y desembarcà a Irlanda. Passa a la capital (Dublin? IV, 312), y després a Dondela (IV, 339), residencia del rei dels irlandesos (Irishes, IV, 348). La ciutat de la Processió (IV, 456) constitueix la darrera etapa del viatge, ans de la visita al Purgatori.
 El retorn se realitza tocant altra vegada a la cort irlandesa, en la qual passa el jorn de Nadal (IV, 366 y 1304), a

Holyhead (IV, 1324), a Quisiel, Londres, Daureont, Calais y per fi París (IV, 1326-1337). Després d'una estada de quatre mesos en aquest darrer punt, passa, ab el rei de França, a les justes fetes a Reims en obsequi de l'Emperador d'Alemanya, Wenceslau, rei d'Hongria. Aquestes festes, qui tingueren lloch en març de 1398, corroboren la equivocació de que hem fet nota abans, sobre l'any indicat al començ del viatge.

  1. Imprès per Rymer, en l'obra Foedera, pactioncs, etc. (Londres, 1727); vol. VIII, pàg. 14. Referdencia dels senyors Jeanroy y Vignaux.)